14 de març 2010

Els processos de valoració en fotografia des del punt de vista de l'edició gràfica

Com molts sabeu, els organitzadors de la primera edició de Caja Azul van tenir el detall de convidar-me a donar una xerrada sobre els processos de valoració de la fotografia. La meva exposició em vaig centrar en
els processos de valoració de la fotografia des del punt de vista de l'edició gràfica, tant la que realitza l'editor gràfic com la que ha de fer tot fotògraf respecte el seu propi treball. Cal tenir present que la valoració és una de les funcions bàsiques de qualsevol edició.

Per a valorar, és indispensable aplicar-hi un criteri. I què és el criteri? És un conjunt de normes que hem d'adquirir i aplicar per a poder valorar una imatge o treball fotogràfic, que ens permetrà prendre decisions. No existeix un criteri únic, universal i unívoc, sinó que existeixen tants criteris com persones. La qüestió és adquirir-ne un de propi que ens guiï a l'hora de valorar i triar (o descartar) una fotografia o un reportatge.

La valoració és un procés que sol estar interioritzat i que realitzem inconscientment. L'experiència visual i intel.lectual que hem adquirit al llarg dels anys ens permet arribar a conclusions rapidíssimes sobre el valor d'una imatge sense haver d'analitzar cada aspecte de manera individual. Tot i així, a la valoració cal tenir present diferents elements:

  • Aspectes morfològics, que tenen a veure amb totes les qüestions tècniques, formals i compositives de la imatge.
  • De contingut, que tenen a veure amb el que apareix fotografiat, el que es veu i el que no es veu.
  • Semàntics, relatius als possibles significats. A grans trets, aquí entren en joc aspectes relacionats amb la percepció dels missatges segons les actituds, interessos i escala de valors de cada espectador i les diferents lectures i interpretacions que es poden produir en funció del marc on s'insereix el treball fotogràfic o de la persona que l'observa. Cal tenir present, però, que amb l'edició, li donem a la foto un significat unívoc, una intenció, que pot coincidir o no amb el sentit que tenia el treball fotogràfic originalment.

Les percepcions inconscient i conscient que realitza cada persona són les que determinen la interpretació global d'una imatge. En la percepció inconscient influeix l'experiència passada de l'individu, els records.

En canvi, en la percepció conscient influeixen totes les experiències personals, visuals i intel.lectuals que hem acumulat al llarg dels anys. És a dir, com més experiència visual i intel.lectual tinguem, més coses veurem en una foto i més capacitat tindrem per a valorar-la. Per això és tan important construir un bon criteri.

Foto: David Monfil.

A la ponència també vaig tenir oportunitat de comentar quines són les característiques d'una bona foto de premsa. Des del meu punt de vista, no hi ha una regla matemàtica, però hi ha un consens més o menys clar que considera que una bona foto és aquella que té tensió, és a dir, que mostra el que està succeint o suggereix el que pot succeir. També aquella que mostra un cert grau de conflicte o que atrapa l'instant decisiu d'una acció, com més a prop millor.

Vaig proposar dos criteris diferents per valorar imatges de premsa:

  • El que prioritza la descripció i el contingut per damunt de l'estètica, és a dir, aquelles imatges evidents i descriptives en les que no calen gaires explicacions.
  • El que dóna prioritat a l'estètica, és a dir, imatges subtils, que suggereixen més que no pas descriuen i que tenen valor pel que representen.

Per últim, vaig destacar els criteris bàsics que regeixen l'edició gràfica en una revista de geografia i viatges:

  • Prioritat de l'estètica.
  • Llums impecables, millor les de primera hora del matí i última hora de la tarda.
  • Qualitat de llibre d'art.
  • Enquadraments formals, tot i que de tant en tant és interessant aportar ritme al treball fotogràfic amb enquadraments més personals i agosarats.
  • Imatges que vagin a l'essència. Les millors fotografies de paisatge i natura són les que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat que el que veiem, un món simplificat i idealitzat. En aquest tipus de fotografia és millor restar, no sumar.

Si després d'arribar fins aquí no t'has cansat, pots mirar el vídeo de la ponència que han penjat els organitzadors de Caja Azul.

Gràcies a Alfons Rodríguez, Rafa Pérez, Fran Simó, Marcelo Aurelio i David Monfil per haver comptat amb mi, i a tots els assistents per la seva participació.

9 comentaris:

  1. Crec que un criteri bàsic per una bona edició gràfica és haber estudiat be el tema sobre el que s´està editant. Per desgràcia es habitual veure sovint edicions fetes "de oïda".

    Ernest

    ResponElimina
  2. Hola Maria Rosa. Molt interessant tot allò que vas explicar. A mi em resulta complicat de vegades triar les meves imatges i tenir clar quan un tema està complert o acabat. Les teves claus penso que m'ajudaran en aquest aspecte.
    Una abraçada desde La Seu i felicitats pel blog.

    ResponElimina
  3. Maria Rosa, vaig veure la teua intervenció en quan es va penjar en el web de La Caja Azul. M'agradà molt, entre altres coses perquè presentà de manera concisa allò que u pot arribar a intuir però què de vegades no ha arribat a sistematitzar. Crec que eixa és la teua gran aportació, aclarir els conceptes fonamentals de l'edició fotogràfica. La meua enhorabona, per la ponència i pel teu treball.

    ResponElimina
  4. Buen post, para leérmelo y tenerlo en cuenta a la hora de hacer fotos.

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó, Ernest. És fonamental que tant el fotògraf com l'editor gràfic tinguin coneixements del tema que s'està editant i el màxim d'informació respecte el context i la situació que s'ha fotografiat.
    Òscar, a molts fotògrafs els passa el mateix, suposo que perquè els falta la distància i perspectiva necessàries com per poder editar un treball sense sentir-se influenciats i condicionats per valoracions que vagin més enllà de les imatges, com, per exemple, la dificultat que van tenir en aconseguir una foto concreta, que tot i així, no diu gran cosa. Com tot, cal aprendre'n. Gràcies per la teva aportació.
    A Francesc i Sergio, gràcies pel vostre interès.

    ResponElimina
  6. personalment en l'única exposició que he fet fins ara la part més difícil amb diferència fou la de triar les 21 fotos que tenien d'explicar el tema el millor possible i a la vegada ser atractives visualment, etc, a més d'aconseguir narrar una història que fos més que la suma de les parts.
    Estic dons totalment d'acord amb vosaltres en que, com a fotògraf, quan estàs tan implicat amb un reportatge costa molt oblidar les connotacions emocionals que et comporta cada imatge i valorar-les pel què són i no pel què et recorden, pel que t'ha costat aconseguir-les, etc...
    Moltes gràcies per compartir, internet és una universitat gratuïta gràcies a les persones que divulgueu i exteneu els vostres coneixements. Salutacions.

    ResponElimina
  7. Em va agradar molt i vaig aprendre un munt de coses. Diuen (deia E.A.Poe) que la felicitat no està en saber si no en l'aprenentatge. M'ho vaig passar molt be.

    ResponElimina
  8. Gràcies Frikosal, jo també m'ho vaig passar molt bé perquè també vaig aprendre escoltant als altres ponents i les intervencions dels assistents durant el debat.
    De res, Ferran. Internet està per compartir i democratitzar el saber.

    ResponElimina
  9. Gràcies per els concells...

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!