5 de febr. 2010

Els principals editors gràfics debaten sobre la fotografia a la premsa i internet


La setmana passada vaig assistir a Madrid a una trobada d'editors gràfics excepcional, no només per la categoria dels professionals que hi participaven sinó per lo insòlit de la reunió, ja que no és habitual que els editors gràfics s'apleguin per a parlar específicament de la seva feina. La trobada estava organitzada per PhotoEspaña com a cloenda del seu projecte Trasatlántica, un fòrum de fotografia i arts visuals dedicat a l'Amèrica Llatina. L'objectiu era que els editors gràfics poguessin compartir les seves experiències professionals i reflexionar sobre el paper actual de la fotografia en els mitjans de comunicació. Hi van participar com a ponents tres editors gràfics llatinoamericans:

Dani Yakō, del diari Clarín de Buenos Aires...

Ulisses Castellanos, del diari Excelsior, de Mèxic...

Carla Romero, del diari Folha de São Paulo, de Brasil.

I tres editors gràfics de l'estat espanyol:

Pepe Baeza, del Magazine de La Vanguardia...

Ángel Casaña, d'El Mundo...

I Marisa Flórez, d'El País.

Els debats es van succeir al matí i a la tarda i van donar molt de si. Seria molt llarg explicar fil per randa tot el que es va comentar, però intentaré fer-vos un resum del que em va semblar més interessant:
  • Tots els ponents van coincidir en què la crisi de la premsa és anterior a la crisi econòmica, provocada per una pèrdua progressiva de lectors i de publicitat, i un deteriorament de la cultura documental i del fotoreportatge. Aquesta crisi afecta directament l'edició gràfica dels mitjans i els continguts visuals.
  • Amb la crisi, s''ha produït una caiguda del paper i de l'espai destinat a la fotografia. Per tant, en aquest context, internet seria el canal ideal per a donar totes les fotos que no surten al paper. Però hi ha un problema: els drets d'imatge del fotògraf. Segons tots els editors gràfics de la reunió, els drets haurien de ser els mateixos tant a internet com al paper.
  • Tot i així, les imatges ja no provenen estrictament dels fotògrafs professionals i les agències, sinó que també s'obtenen a través d'internet, de concursos i d'aficionats a la fotografia. Els editors gràfics han d'adoptar, per tant, una nova funció: la de comprovar i verificar l'origen i autenticitat de les fotos, i l'absència de manipulacions. Cal pensar sempre en el dret del lector a conèixer les fonts.
  • Tot i que els fotògrafs professionals se senten amenaçats perquè tothom fa fotos, els editors gràfics afirmen que no tot s'hi val. L'anomenat periodisme ciutadà difícilment penetrarà als grans mitjans i substituirà la feina dels professionals, per la dificultat que suposa verificar i contrastar les imatges i informacions, i perquè sempre cal dir d'on ve una foto.
  • Davant la importància cada cop més gran d'internet com a canal de referència, els fotògrafs i els mitjans estan obligats a evolucionar. L'aposta és la fotografia combinada amb so i vídeo, tal i com ja estan fent alguns mitjans de referència com MediaStorm, The New York Times i El Mundo, per exemple. El nou format és un camí de llum i esperança pels fotògrafs documentalistes.
  • Cal defensar la fotografia com una forma de transmissió de valors i coneixement. Per tant, la ideologia ha d'estar implícita en els rols del fotògraf i l'editor gràfic, ja que la fotografia i la premsa tenen una funció pública.

A la foto, Carla Romero i Dani Yakō, durant la trobada d'editors gràfics celebrada a la Casa d'América de Madrid

  • Davant les múltiples possibilitats que ofereixen les eines digitals de retoc, els editors gràfics dels grans mitjans defensen que les fotos destinades a les pàgines d'informació només tinguin una correcció de nivells, segons recomana el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya o el protocol de protecció de continguts de Reuters. En canvi, tots coincideixen en afirmar que caldria advertir als lectors quan les imatges que es publiquen als suplements estan retocades.
  • A la reunió també hi va haver un espai per a la autocrítica: els editors gràfics haurien de pensar si estan prou preparats per fer aquesta feina. Hi ha massa autodidactisme i poca cultura visual. Potser si els editors gràfics estiguessin més ben formats professionalment podrien adquirir més quota de poder a les redaccions i les coses respecte a la fotografia anirien d'una altra manera. Hi ha una mena de sostre de vidre pels responsables de la imatge i un menyspreu de molts periodistes i dissenyadors cap a la tasca de l'editor gràfic. Això probablement canviaria si hi haguessin uns estudis específics per a formar a futurs editors gràfics, cosa que actualment no existeix.
  • Per últim, el Pepe Baeza, l'editor gràfic del Magazine, va comentar a mode il·lustratiu que el Wall Street Journal ha publicat recentment un llistat amb les 200 millors i pitjors professions als Estats Units el 2009 sota cinc criteris (medi ambient, ingressos, perspectives d'ocupació, exigències físiques i estrès) segons un estudi recentment publicat per CareerCast.com. S'entèn que les millors són les que tenen els primers números i les pitjors, els darrers. Doncs bé, la professió de fotoperiodista ocupa el 189, ben al final de la llista, entre la de carnisser i bomber.

Per acabar, us deixo amb un parell de frases que es van pronunciar a la trobada, perquè veieu la qualitat humana dels editors gràfics que van participar-hi:

"És importantíssim treure de les tenebres als fotògrafs i posar-los a la mateixa altura que els periodistes", Ulises Castellanos.

"L'editor gràfic cal que sigui l'advocat dels fotògrafs. Ens sentim més pròxims a ells que a la resta. Cal ajudar sobre tot als freelance i els col·lectius", Pepe Baeza.

Podeu veure un vídeo de la trobada a la web de la Casa d'América de Madrid. Si teniu dues hores i mitja per veure'l, val la pena.

14 comentaris:

  1. He descarregat el video per veure´l amb calma.
    Em sembla una entrada ben interessant pel fet de veure que els editors gràfics, els bons editors gràfics, esteu de la nostra part. Ja es un pas.

    ResponElimina
  2. ME SORPRENDE QUE LOS EDITORES GRAFICOS ESTEN DEL LADO DE LOS FOTOGRAFOS.SERA QUE SON BUENOS EDITORES.OJALA HUBIESE MUCHOS COMO ELLOS Y QUE OTROS LOS tomarían DE EJEMPLO

    ResponElimina
  3. Interesantísimo, me lo acabo de ver de una sentada. ¡Gracias por traernos esto!

    Me ha llamado mucho la atención cómo explica el editor de fotografía de El Mundo la necesidad de crear piezas con fotos, vídeo y sonido: "porque es más completo, porque es más... multimedia".

    Veo ahí una confusión entre los medios y los fines.

    Y qué bien lo explica Ulises Castellanos: en EEUU el vídeo funciona porque está editado por profesionales, "gente que sabe de la tele". ¡Pues claro!

    Hay un discurso que no entiendo: creemos que cuando un ciudadano coge una cámara de fotos, no es comparable a un fotógrafo profesional.

    Pero un fotógrafo profesional coge una cámara de vídeo y de pronto es Spielberg.

    ResponElimina
  4. Mientras las revistas prefieran contratar a un fotógrafo "amigo" para que les haga un destino antes que comprar el mismo destino ya hecho no le veo futuro a esto.

    ResponElimina
  5. Me he mirado con interés la tabla en cuestión. El fotógrafo de prensa está situado casi al final de la cadena alimenticia, pero el fotógrafo "a secas" está en un digno puesto 126, y el "Photographic process worker" que imagino que se refiere a retocador, nada menos que el 93. De todas maners, que un filósofo ocupe el puesto 11 y gane sólo un poco menos que un dentista convierte a la lista en ciencia ficción pura.

    ResponElimina
  6. Muy interesante! Sí que parece que los editores de imagen estén del lado de los fotógrafos, la pena es que la mayoría de ellos no tienen bastante poder decisional para enfrentarse a los jefes...

    ResponElimina
  7. Muy interesante, gracias por el post.
    La lista de los 200 trabajos la enlace al facebook hace una o dos semanas, ya no me acuerdo...tiene en cuenta muchos factores, no solo el económico.
    Saludos

    ResponElimina
  8. ojalá todo lo que se dijo en esa charla de profesionales mediáticos sea un puntapié inicial para democratizar nuestra profesión y cuando hablo de democratización hablo de oportunidades..hasta pronto

    ResponElimina
  9. Gracias por compartir la información. Ojalá no sean sólo buenas intenciones por parte de los editores, aunque otros "consumidores" de fotografía lo tienen muy claro: "En Internet está todo y sin costes", o bien recibes mails en los que directamente te dicen "envíame tal foto en alta para su publicación" o se hacen concursos fotográficos en los que se ceden todos los derechos de reproducción a los promotores.

    ResponElimina
  10. Gracies per apropar informació tant interessant.

    ResponElimina
  11. El que pasa a moltes revistes és lamentable. I està clar que la pela és la pela. Hi ha revistes on els editors gràfics ni tan sols saben qui és Cartier Bresson, i els que sí tenen trajectòria i cultura visual, no sempre tenen el poder de decissió per comprar fotos a preus dignes. Tant de bo tinguesin més pes els editors que en saben i més diners les publicacions per poder pagar a professionals com cal.

    ResponElimina
  12. Molt interessant. A veure si tinc temps de veure el vídeo. Gràcies.

    Avui he publicat una entrada amb un cas que exemplifica com està ara la professió.

    ResponElimina
  13. Molt interessant!!!

    ResponElimina
  14. Buenas noches:

    Interesante y cierto el argumento de quitarle hierro al auge del "periodismo ciudadano", de la necesidad de darse cuenta de que los editores gráficos confían en sus fotógrafos, saben que les enviarán buen material y se ahorran mirar con lupa aquello que les envia un aficionado.

    Igualmente, la necesidad de poner límites al retoque.

    Sólo espero que la falta de cultura visual no ponga más en peligro no sólo el trabajo de los fotógrafos, sino también el de los editores gráficos :-/

    Un saludo

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!