27 de gen. 2010

Sàpiens homenatja el fotògraf Agustí Centelles i regala 4 fotos seves

La prestigiosa revista d’història Sàpiens, en el seu número de febrer, dedica tot un dossier central a un dels pioners del fotoperiodisme modern, el fotògraf Agustí Centelles, i regala quatre fotografies inèdites seves reproduïdes en format gran.

Aprofitant la polèmica pel trasllat del seu impressionant llegat a l’Arxiu de Salamanca (que Centelles va mantenir ocult durant 32 anys en unes golfes d’una casa de Carcassona on havia viscut durant l’exili), la revista fa un repàs a la seva biografia i analitza el valor tècnic, periodístic i documental de l’obra de Centelles.

A més de l’excel·lent article central de les periodistes Sònia Casas i Clàudia Pujol, en el dossier hi trobareu cinc articles més, cadascún amb l’opinió d’experts que tots coneixeu.




En el primer, la Teresa Farré, periodista i professora de la URV, desvetlla alguns secrets al voltant de la foto més famosa de Centelles, la dels guàrdies d’assalt al carrer Diputació de Barcelona parapetats rere uns cavalls morts...


En el següent, el Pepe Baeza, editor gràfic del Magazine de La Vanguardia reflexiona sobre l’empatia de Centelles que, a diferència de Robert Capa, compartia el destí dels qui retratava...



En el tercer article, la fotògrafa Colita, una de les professionals més veteranes i emblemàtiques del país, explica precisament perquè li agrada més l’obra de Centelles que la de Capa...



El Paco Elvira, fotògraf i professor de la UAB i la UPF, argumenta en el quart article perquè el treball de Centelles és l’essència del fotoperiodisme i ho exemplifica amb la foto dels guàrdies d’assalt a la plaça de Sant Jaume...



Per últim, la Sandra Balsells, fotoperiodista i professora a la URL, analitza les fotos de Centelles de la guerra civil a partir de la imatge de la dona amb el rostre desencaixat davant el marit mort.



El dossier sobre Centelles es completa amb una entrevista als fills del fotògraf, on expliquen perquè han venut l’arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura, i una entrevista al director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que dóna la seva versió de per què no van arribar a un acord amb els germans Centelles.

Si us interessa la vida d’aquest mestre del fotoperiodisme, no us perdeu aquest mes la revista Sàpiens, un número que val la pena guardar amb els millors llibres de fotografia. El trobareu a tots els quioscos.

12 comentaris:

  1. Tot aquest cas ha sigut molt trist, quina llàstima que aquesta obra tant important es vegi envoltada de tot aquest merder.
    I tant que compraré la revista. Gràcies !

    ResponElimina
  2. he sentit a dir que la foto de la dona amb el rostre desencaixat davant el marit mort correspon als pares del periodista Josep Pernau. Que hi ha de cert en això ?

    ResponElimina
  3. No sé si la podré trobar a cap quiosc de València, però faré el possible per fer-me amb ella.

    ResponElimina
  4. Si, és cert. La dona plorant i el marit mort són els pares del periodista Josep Pernau. Centelles ho va descobrir un cop va recuperar els negatius que havia amagat a Carcassona, després de la mort de Franco, ben entrada la Transició. Es va posar en contacte amb el Josep i el va convidar al seu estudi en el qual, segons va escriure més tard Pernau, "es va produir una trobada profundament emotiva".

    ResponElimina
  5. És un gran plaer saber aquesta història de la fotografia de la família Pernau.
    Moltes gràcies per fer aquest blog..és fantàstic i aprenem molt!!!

    ResponElimina
  6. Com és la vida de capritxosa! En Centelles va amagar durant 32 anys la seva obra mestre perque no caigués en mans dels franquistes i resulta que finalment, els seus descendents, permeten que acabin on la dictadura les hauria portat d'haver-les confiscades. La Generalitat ha deixat perdre un llegat de valor incalculable, els fills d'en Centelles no els puc ni vull jutjar, això ho hi deixo per les seves pròpies conciències.
    Ara la nostre Generalitat només li queda arrossegar-se a Madrid i dir allò que tant els hi pega per la seva manera de pensar: -Que no em deixeríeu pas els Clixés per fer-me una còpia pel menjador?
    Crec que aquest cas no pot conduïr enlloc més que a la dimissió del patètic conseller de Cultura que volia comprar obres d'art com aquell qui compra cromos.

    ResponElimina
  7. Felicitats pel número i pels col.laboradors. Serà un plaer llegir-lo.

    ResponElimina
  8. Brutal! Com m´agrada aquest número!
    Amb el teu permís, l´enllaçaré a la proxima entrada del meu blog.

    ResponElimina
  9. Enllaça'l, Martí, enllaça'l. Permís concedit 8-)

    ResponElimina
  10. He llegit amb molt d'interès aquest article, i després he pres nota a la agenda. Moltes gracies de nou.

    ResponElimina
  11. Muy interesante. Siempre he seguido la obra de Centelles. Creo que la expo que se hizo a principios de los noventa, con positivos de Manel Serra fué un paso importantísimo. Y ahora intentaré encontrar esta revista. Desde fuera de Catalunya el tema del destino final de los archivos nos parece un tema menor, una vez garantizada su conservación y su incorporación al patrimonio histórico de la humanidad. Se podría aplicar aquello de "piensa globalmente y actua localmente", pero ese tema siempre chocó con la economía...

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!