24 de gen. 2010

La manipulació d'imatges i la manca de rigor informatiu


Aquesta composició que he trobat a EatLiver em serveix per il·lustrar els efectes de la manipulació d'imatges que en teoria tots els mitjans de comunicació rebutgen, però de la qual periòdicament ens n'assabentem gràcies a algun lector perspicaç que ho denuncia (això em fa pensar en quantes vegades ens deuen d'haver colat imatges que tots donàvem per bones i que realment no ho eren).

Doncs, bé, els dos reenquadraments de la imatge original (al centre) ens proporcionen dos supòsits totalment oposats que podrien utilitzar-se per a comunicar missatges absolutament diferents. Tot i que els formats de les dues imatges resultants són bastant forçats, crec que il·lustren molt bé com és de fàcil tergiversar el significat d'una foto. Si una simple retallada pot canviar per complert el significat d'una imatge, imagineu el que es pot arribar a fer avui en dia amb les actuals eines de retoc.

No tinc constància que les imatges retallades de dalt s'hagin arribat a publicar mai a cap mitjà, però tots recordem alguns casos famosos de manipulació fotogràfica, com quan Stalin va voler esborrar els seus enemics polítics de les imatges fotogràfiques fent tot tipus de fotomuntatges...



...o el que va publicar el diari El País el 9 d'abril de 2005, on per obra i gràcia del Photoshop, la germana de Miguel Ángel Blanco apareixia al costat del capgròs de l'Ángel Acebes...



...o el de les columnes de fum a Beirut...



... o el del soldat a Bàssora.







La possibilitat d'alterar la imatge fotogràfica és tan antiga com la fotografia mateixa. Les tècniques de copiar, de doble exposició, de reenquadrament i de revelat han estat utilitzades des de sempre per alterar el contingut de les fotos i fer desaparèixer d'elles a personatges indesitjables, induir a interpretacions diferents del succés fotografiat i en fi, manipular el document fotogràfic i la seva percepció.

Els orígens d'aquests fotomuntatges hauríem de buscar-los en qui ostenta el poder polític i econòmic, en el periodisme de gabinet i en el predomini de l'estètica sobre l'ètica. El fotoperiodisme, però, com qualsevol altra activitat humana, està subjecte a l'ètica. De la mateixa manera que els psicòlegs no han de difondre el que els expliquen els seus pacients ni els capellans el que escolten en el confessionari, el fotoperiodisme no ha de manipular maliciosament cap imatge. Qui ho fa, a més d'alterar la veritat, enganya els lectors, tergiversa la voluntat dels autors i atempta contra el compromís de veracitat dels diaris.

Des de diferents àmbits s'han proposat mesures que intenten salvaguardar la credibilitat dels mitjans per superar l'"era de la sospita". Hi ha qui aposta per codis deontològics que a manera d'autocensura restringeixin les possibilitats de manipulació de la imatge; altres proposen sortides més imaginatives, com per exemple, posar data a les fotos abans i després de la manipulació, no amb l'ànim d'evitar-la sinó amb la intenció que el lector sempre pugui saber si aquella és una foto original o no.

Sigui quina sigui la solució adoptada, l'únic que fa és encobrir un debat molt més profund sobre la sumissió dels mitjans de comunicación davant els poders econòmics i polítics, que incideix directament en els continguts informatius, on la manipulació i la desinformació és converteixen en pràctica habitual.

En les circumstàncies actuals, on la credibilitat dels mitjans informatius és una vegada i una altra posada en dubte, on el periodisme d'investigació i la pràctica tradicional de contrastar les informacions i les fonts són sovint inexistents, la tergiversació de la realitat a través de la fotografia no és sinó un granet de sorra més en aquest desert de rigor informatiu.

6 comentaris:

  1. Maria Rosa, tampoc no hem d'oblidar que de vegades no cal "tocar" la foto per manipular-la, basta amb un peu de foto tendenciós.

    ResponElimina
  2. Tienes razon Francisco pero en mi opinion, cada vez mas se esta llevando esto fuera de lugar.algunos fotografos no saben ya ni que hacer con tal de vender una imagen y lo mismo digo de las editoriales, con tal de vender .. yo a esto no lo llamo fotografía: ¡se prostitucion de imagen! lo unico que consiguen es poner al resto de fotografos bajo sospecha y que los lectores, cada vez analicemos mas la realidad esas fotos

    ResponElimina
  3. La veritat es que porto un temps decebut amb el sistema informatiu, però no només amb el visual (fotografia, premsa escrita, TV). També son molt discutibles els criteris de la informació que es pot escoltar a les cadenes radiofòniques.
    Es curiós com ara mateix hi ha una inquietud per aquests tipus de debats, ahir mateix vaig llegir un altre publicació en aquesta línia.

    http://www.adesgana.com/blog/periodistas-no-periodistas-si/

    ResponElimina
  4. És que s'arriba a uns nivells de competència que és massa. La foto informativa s'hauría de poder allunyar de l'art tan com volgués. Vull dir que en aquest camp, una foto que estigui mal encuadrada y moguda pot tenir més valor que una técnica i artísticament perfecte.

    ResponElimina
  5. Quan els mitjans són empreses que han de competir per l'audiència tot critèri s'ensorra en un moment o altre.
    El sol fet de fer una foto és quelcom subjectiu, no calen reenquadraments a posteriori, es poden fer al moment de fer la foto simplement ignorant un element i potenciant-ne d'altres.

    Molt d'acord amb el Càu, és impresentable l'actitut de la premsa en general i els fotògrafs en particular a Haití aquests dies.
    Tant de bò al Visa aquest any es faci una reflexió al respecte enlloc d'un reconeixement a la feina mal feta.

    Certament els mitjans sembla que vagin a la deriva últimament.

    ResponElimina
  6. El fotògraf Gustau Nacarino de Reuters, ens va explicar que a la seva agència, només permeten tocar els nivells i les corves, res més. Si detecten que s'ha manipulat més la fotografia, poden arribar a fer fora el fotògraf. No sembla una mala política de funcionament...

    Però es cert, que fins i tot el fotògraf pot manipular en la mateixa presa de la foto (de fet no hi ha alternativa...). Agafant l'exemple dels reenquadraments, aquests es podien fer a la mateixa presa i no a posteriori, aconseguint tres imatges de la mateixa realitat molt diferents.

    per cert, el que em comentes del Kim no fa més que reafirmar-me en la idea que tenia d'ell sense conèixe'l :)

    Salutacions!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!