12 de gen. 2010

Fotoencuentros, el "Visa" de Múrcia, estrena la seva dècima edició



Sabíeu que a Múrcia hi ha un festival internacional de fotografia documental tan interessant i potent com el Visa pour l'Image? Sabíeu que des de fa deu anys aquest festival omple de propostes i fotografia les galeries i els espais culturals de la ciutat? Doncs bé, pels que no n'estàveu al cas, des de l'11 de gener i fins el 28 de febrer, a Múrcia i Cartagena se celebra la desena edició de Fotoencuentros10, un certamen que no té res a envejar al de Perpinyà, gràcies a l'esforç del seu artífex, el Paco Salinas, fotògraf, gestor cultural i editor del segell Mestizo, especialitzat en llibres de fotografia.

Com el seu germà de Perpinyà, Fotoencuentros combina un bon nombre de propostes fotogràfiques (exposicions, tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema) amb un fil temàtic comú que cada any canvia. En l'edició d'enguany, FotoEncuentros10 reflexiona sobre com som els humans i les diferents maneres d'existir que conviuen en el temps. Aquestes són algunes de les 17 exposicions que s'hi poden veure:


“L'última ciutat”, un treball documental de Pablo Ortiz Monasterio sobre la vida a la ciutat de Mèxic. És un retrat clàssic i dur, però ple de vida, dels habitants d'aquesta ciutat caòtica.


“El fotògraf taxista: els carrers de Monterrey”, d'Óscar Fernando Gómez, és un retrat vital, sensible i humà de la ciutat mexicana realitzat per un fotògraf reconvertit en taxista per necessitat.


“Llegats. Generacions en trànsit” és un treball intimista de Susana Girón sobre la seva família, on a partir de la seva experiència personal planteja una reflexió sobre el paper de la dona tradicional espanyola en una societat en constant evolució.


“Imatges. 1966-2006”, del documentalista i fotoperiodista Manuel López, ofereix el testimoni del que ha estat la realitat espanyola en els últims 40 anys i la seva transformació cap a la modernitat.


“Paisatges domèstics”, de Bert Teunissen, fa un estudi antropològic sobre la vida en el medi rural, i els usos i costums que estan en perill d'extinció.


“On diables està Wichita?”, és el que es pregunta David Hornback. El fotògraf nord-americà explica la seva història personal a través de les imatges que va realitzar a finals dels setanta quan era un adolescent.


 “L'alegria de viure”, de José Miguel de Miguel, mostra els temes quotidians de la seva època, amb una mirada irònica i carregada d'humor.


A “Trenta anys i un dia”, el fotògraf Juan Ballester narra la relació d'amistat que va mantenir amb el pintor Ramón Gaya durant trenta anys.


“Vivències simultànies”, de David Fruits, ens ensenya els intensos i accelerats processos de transformació urbanística i les formes de vida dels habitants de Múrcia.

Fotoencuentros10 completa la seva programació amb tres tallers de fotografia, conferències, taules rodones i un cicle de cinema.

L'organització ha muntat les exposicions en diversos espais repartits per tota la ciutat, una oportunitat per passejar i gaudir de Múrcia. El centre és molt bonic i amb una mida justa per anar caminant d'una banda a l'altre i fent fotos. En el programa (molt semblant al del Visa) trobareu totes les adreces dels espais on es realitzen les activitats i un mapa perquè no us hi perdeu.

Podeu descarregar-vos un pdf del programa aquí.

I jo em pregunto, tindrà algun dia Barcelona un festival de fotografia de la categoria del Visa o del Fotoencuentros?

9 comentaris:

  1. Va desapareixer la Primavera Fotogràfica, Sonimag está en decadencia, mmmm, no sembla que el futur immediat ens porti un festival com mereix Catalunya......

    ResponElimina
  2. Per desitjar que no quedi!
    Hi ha gent molt capaç d'emprendre aquestes iniciatives, n'estic molt convençut però alguna cosa passa en aquest país que fa que la iniciativa privada sigui mandrosa i la pública intervencionista i populista.
    També crec que hauriem de trobar una veu pròpia, un espai diferenciat d'altres festivals perquè no trobo massa interessant copiar el Visa 150km al sud.
    Al cap i a la fi el festival de Perpinyà és una mica nostre, o així és com me'l sento jo.

    ResponElimina
  3. Gracies per la informació. Jo soc dels que pensa que en un futur tornarem a gaudir amb alguna mena d'esdeveniment com "La Primavera". Un que es òptimista ...

    ResponElimina
  4. La veritat és que no s'entén que una ciutat com Barcelona no tingui un festival de fotografia potent...

    Per cert, mira que publicar l'hipopótam rosa :) no se a quí se li va acudir plantarlo al mig del Parc de Vallparadís de Terrassa...

    salutacions!

    ResponElimina
  5. Mª Rosa et proposo per dirigir el projecte del nou festival de fotografia de Barcelona; Unim-nos per aconseguir els nostres desitjos. Compte amb mí pel que necessitis. Una abraçada des de Chiapas!

    ResponElimina
  6. Potser la resposta s´amaga dins de la "CAJA AZUL"...

    ResponElimina
  7. Seria un somni que barcelona tingués un festival d'aquestes característiques!!!!
    A veure si us animeu!!!!

    ResponElimina
  8. Si, la veritat es que seria genial un festival aixi...!

    Quines fotografies més maques... i impactants...!

    ResponElimina
  9. Té raó el Martín, jo tampoc no crec que ara, en aquests moments de crisi, cap entitat ni privada ni pública tingui ganes de tirar endavant un festival de fotografia. Però les crisis no són eternes i tard o d'hora la situació canviarà.
    Estic amb el Roger en què hauríem de trobar un espai fotogràfic diferent i propi, diferent del Visa i el Fotoencuentros, més enllà del fotoperiodisme. Se m'acudeixen algunes idees que algun dia m'agradaria tirar endavant, però que requereixen diners, temps i energia, tres coses que ara per ara són complicades de trobar, però no impossibles. Per això, Manel, cal esperar i no perdre l'esperança.
    Alberto, dispensa'm, però m'he perdut amb això de l'hipopòtam rosa. No recordo haver-ne publicat cap. A què et refereixes?
    Òscar Rodbag, estàs en tot! És clar que compto amb tu, per aquest i per molts altres projectes. I per descomptat, tu també pots comptar amb mi pel que calgui, ja ho saps!!!
    Rafa, em sap greu però està clar que avui no estic gaire espabilada. A quina "caja azul" et refereixes?
    Anònim i Fòrum Valencià, si, jo també somnio el mateix, però crec que més que somniar, el que hauríem de fer és trobar la manera perquè un festival de fotografia a Barcelona pugui ser una realitat. Barcelona té un potencial increïble en aquest terreny, i molta gent disposada a treballar-hi i posar-hi moltes ganes i il·lusió. Hem de trobar la manera de gestionar tota aquesta energia.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!