4 de des. 2009

Un nou model de premsa és possible?

Alguna cosa s’està movent.

Estic subscrita a unes quantes newsletter relacionades amb els mitjans de comunicació, i raro és el dia que no llegeixo notícies que tinguin a veure amb noves estratègies de la premsa per a sortir de la crisi. Aquests són alguns exemples del que he pogut llegir aquesta setmana:



  • També l’agència EFE intenta fer alguna cosa per frenar la crisi i acaba de llançar Attributor, una eina informàtica contra el conegut "copia i enganxa" a la xarxa per evitar la pirateria de continguts. Attributor permetrà als clients d'EFE (els diaris i la resta de mitjans de comunicació), fer un seguiment a Internet de la informació que generen i lluitar de manera eficient contra la còpia no autoritzada. Segons l'agència, els continguts piratejats suposen milions d'euros de pèrdues en ingressos pels productors de continguts.
  • Per últim, Apple ha desenvolupat una tecnologia per obligar els usuaris a veure la publicitat. La companyia ha patentat un dispositiu que no només desplega anuncis sinó que, a més, força l'espectador a prestar-hi atenció. Ho aconsegueix, per exemple, congelant la imatge fins que l'usuari fa clic a un botó o respon a una pregunta. Els seus creadors sostenen que permetrà que els consumidors (o sigui, els lectors) llegeixin els diaris de forma gratuïta a canvi d'acceptar utilitzar aquest programa de publicitat forçosa.

Aquestes notícies són l'evidència de la crisi sense precedents que travessen els diaris, conseqüència del suïcidi massiu que la premsa va cometre quan va decidir que el contingut que costava tants diners de produir havia de ser gratuït a Internet. La caiguda del negoci ha estat tan vertiginosa, que ara els diaris busquen desesperadament solucions com les comentades a dalt que reverteixin aquesta situació, en un intent d'evitar el que ha passat amb la indústria musical.

Però el cobrament i la publicitat són les úniques vies per salvar el periodisme? La premsa "només" necessita trobar un nou model econòmic per a sortir de la crisi?

Crec que és de calaix que el periodisme ha de cobrar pels continguts originals si vol sobreviure. No crec que cap organització periodística aconsegueixi fer-ho com una entitat independent i rendible només amb la publicitat. Però també crec que els periòdics convincents són més necessaris que mai, i només tindran viabilitat comercial si generen continguts originals, atractius, inèdits i en profunditat. Voler cobrar per la mateixa notícia que ofereixen tots té poques possibilitats d'èxit, tan a Internet com al paper. El que té valor no és la notícia que dóna tothom, sinó els continguts millors i diferents. Amb les eines i les estratègies de sempre crec que els diaris tradicionals estan condemnats a la desaparició. Per tant, cal reinventar l'acostament als lectors a través de productes inèdits, atractius i de qualitat.

Això que per mi és tan evident, sembla que de moment només ho tenen clar uns pocs editors. Murdoch ja ho està fent i està veient com la subscripció a The Wall Street Journal si funciona, un mitjà amb continguts excel·lents.

També els editors del nou diari portugués "i" han apostat per un canvi d'estratègia partint de la idea que els lectors ja estan ben informats a través d'altres mitjans i saben molt bé què està passant. Per tant, la gent ja no està interessada en les seccions tradicionals que componen un diari, sinó que el que els interessa és que algú els organitzi la informació. Segons els editors de "i", en el model de premsa actual els periodistes han d'emplenar les seccions, com la de política, tot i que no hi hagi res que interessi al lector. El diari “i” aposta per canviar aquest model i estructurar el periòdic en quatre seccions grans que responen a quatre conceptes diferents: pensar, saber, entendre i sentir. També li donen molta importància al disseny, als continguts originals i ben treballats... i a la fotografia de qualitat! El resultat? En tres mesos, la difusió del diari ha passat d'11.000 a 16.000 exemplars.

A algú li queden dubtes de quin és el camí per sobreviure? A mi no.

8 comentaris:

  1. "només tindran viabilitat comercial si generen continguts originals, atractius, inèdits i en profunditat. Voler cobrar per la mateixa notícia que ofereixen tots té poques possibilitats d'èxit", crec que eixa és la clau. Molt bona reflexió, Maria Rosa

    ResponElimina
  2. Excel•lent anàlisi Maria Rosa. Estic totalment d’acord amb tu.
    Ja ho deia el Ricard Martinez a la seva columna de El Pais : “Para sobrevivir, los diarios, en papel o en pantalla, deberán encontrar un tipo de cliente dispuesto a pagar una cantidad notable por un producto que les resulte atractivo. No imprescindible, a veces ni siquiera necesario: atractivo."

    ResponElimina
  3. Encara en sortirà alguna cosa bona de tot plegat... Si la gent només paga per coses de qualitat, aquesta serà la prioritat número u dels mitjans i les revistes tipus National Geographic -de la qual estic contentíssim de pagar la subscripció- deixaràn de ser excepcions.

    ResponElimina
  4. Molt d'acord amb tot plegat.
    Sembla que el que hi ha a internet és gratuit per naturalesa i això costarà de revertir. Els canvis són molt lents i acostumar-se a subscripcions online portarà temps per la majoria de la gent.

    Hi ha però un problema afegit al del finançament dels mitjans tradicionals que és aliè a internet i és que les redaccions dels diaris decideixen menys que els consells d'administració i els accionistes. Espero que en un futur escenari on es pagui per la informació sorgeixin nous mitjans amb major credibilitat i independents dels grans interessos econòmics.

    ResponElimina
  5. Tuitejo el teu article, molt interessant...

    ResponElimina
  6. A mi, sincerament, el que em preocupa és que la majoria dels diaris siguin un feix de pàgines plenes de mentides, mitges veritats i silencis.
    A mi, el que em preocupa és que sis anys després de l'últim tancament d'un mitjà de comunicació a (i perpretat per) l'Estat turc... vull dir espanyol, hi hagi periodistes amb peticions de fins a 14 anys de presó (el judici comença aquest dia 15, sense que, finalment, l'Estat que el va tancar presenti cap càrrec). I que, a sis anys d'aquell atemptat a la llibertat d'informació i expressió, les tortures que van patir i denunciar segueixin impunes.
    Segurament a les grans capçaleres això no els preocupi. Segurament estaran més preocupades a costa de què i de qui faran més diners. De què, segurament de la qualitat. De qui, segurament dels treballadors.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord amb tú Maria Rosa, està clar que el periodisme tal i com l'hem entès fins ara, és un producte que s'ha de fer valer. Es necessiten moltes hores, molts esforços, molta gent i molts sacrificis per tirar endavant amb una publicació, ja sigui diari o revista, i per descomptat són el mateixos esforços, persones,...les necessàries per a que aquesta informació estigui en paper o bé a internet. No podem deixar que la gratuitat d'internet acabi amb els professionals d'aquest sector. S'ha de fer alguna cosa, i ben aviat.

    ResponElimina
  8. Brillant, Maria Rosa. Jo continuo amb la meva teoria que els mitjans s’estan equivocant començant les reduccions de despeses pels continguts fotogràfics. Precisament, ara que molta més gent en sap de fer fotos o, al menys, la practica –i per tant poden valorar si les imatges estan bé- un mitjà ha d’oferir fotos atractives. Amb fotografies a 1 euro, o regalades per l’oficina de turisme de torn, no es pot encisar lectors. Al Descobrir sabeu el valor de la feina feta a mida...

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!