13 de des. 2009

Fotoperiodisme multimèdia: una altra manera de contar històries

La nit del passat 21 de setembre, Monir Alyatim va ser assassinat durant un robatori al supermercat on treballava de la ciutat nord-americana de Flint, a Michigan.
John Adkisson, un estudiant de l'Escola de Periodisme de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, va voler explicar el drama al qual s'enfrontaven l'esposa de Alyatim i els seus dos fills petits, i per això va fer-ne un reportatge multimèdia combinant fotografia, so i vídeo. Amb aquest treball, Adkisson va guanyar el premi a la millor història multimèdia del Seminari de Fotoperiodisme d'Atlanta.
“They Stole So Much More”, títol del reportatge, és un excel·lent exercici de periodisme, una història molt ben contada, propera i commovedora, que reflexiona sobre la inutilitat d'una mort, el dolor, la valentia personal i l'esperança.
Però més enllà de la història, crec que l'ús del llenguatge multimèdia que ha utilitzat John Adkisson ens pot fer reflexionar sobre les possibilitats múltiples que ofereix la combinació de mitjans i els nous camins que s'obren per a la fotografia en l'era multimèdia. Per cert, en la seva pàgina web veureu que Adkisson s'autodefineix com a "periodista visual".

Les escoles de fotografia d'aquí ensenyen també aquestes noves maneres de contar històries?

Us deixo amb el vídeo. Espero que us agradi i sigui una bona font d'inspiració.

6 comentaris:

  1. Crec que aquest és un molt bon exemple Maria Rosa.
    L'ofici d'explicar històries ni morirà ni canviarà simplement s'hi afegeixen tasques noves (vídeo, edició...)
    Gràcies a la tecnologia és més senzill i econòmic produir un treball com el que ens presentes per tant, perquè no oferir-lo? El multimèdia és un format molt adient per la web, molt més que les fotografies fixes.
    Si entenem que els diaris seràn exclusivament digitals en un futur molt proper ja sigui les versions gratuites (o no) online i els ebooks, és de preveure que això és el que es demanarà als fotoperiodistes.
    I és molt positiu que així sigui perquè retorna el protagonisme d'explicar històries a aquells que estan preparats per a fer-ho.
    I de retruc aquest "productes" poden aportar un valor afegit que farà que alguns estiguin disposats a pagar per les subscripcions als mitjans.

    Per a mi és de les poques fórmules que veig viables de salvar els mitjans i els fotoperiodistes.

    Maria Rosa, a les escoles hi ha moltes coses que no s'expliquen, malhauradament.

    Un exemple molt bò de tractament multimèdia d'una informació:

    http://www.mediastorm.org/0024.htm

    ResponElimina
  2. Jo crec que els que sobreviuran en un futur seràn els que tinguin històries que contar i sapiguin fer-ho. També els estudis de fotograia s'haurien de redissenyar. Abraçada des de el Plà de l'Estany

    ResponElimina
  3. Ah, Roger! Gràcies per l'enllaç. Imprescindible.

    ResponElimina
  4. Hola Rosa,

    La historia es conmovedora y se ve que hay un gran trabajo detrás.

    Pero el resultado, más allá de acercarnos a una víctima, no me parece ninguna cosa de otro mundo.

    Creo que ese premio que le han dado iba más dirigido al continente que al contenido.

    Saludos y gracias como siempre por tu blog.

    ResponElimina
  5. No se si coneixes aquest treball en la mateixa línia de la Jessica Dimmock:
    http://mediastorm.org/0021.htm

    ResponElimina
  6. ¡No tengo palabras! Gracias Martin por el enlace

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!