29 de nov. 2009

L'Àfrica més bella i salvatge de Nick Brandt


En general, els fotògrafs de fauna posen l'èmfasi en capturar imatges d'animals salvatges en plena acció per reflectir el costat més impactant i cruel de la vida animal. El fotògraf Nick Brandt, però, n'és una excepció. Les seves imatges de bèsties salvatges a l'Àfrica són com retrats d'estudi idíl·lics i romàntics. Evitant l'ús de teleobjectius, Brandt fotografia lleons, elefants i girafes a pocs metres de distància en actitud tranquil·la i reposada, envoltats de cel i natura, i dotant-los d'un àuria mística única.


El resultat són unes imatges en blanc i negre d'una bellesa pictòrica corprenedora que ens connecten íntimament amb una natura tràgicament en perill d'extinció.

Aquest magnífic treball ha estat publicat en un llibre de fotografies titulat "On This Hearth", per Chronicle Books l'octubre de 2005, amb pròleg de la primatòloga Jane Goodall, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Es pot adquirir a la llibreria Kowasa per 39 €. Actualment, l'obra de Brandt també es pot contemplar a la Young Gallery de Brussel·les.

13 comentaris:

  1. Em costa trobar fotos d'animals que m'impacten, però aquestes ho fan.

    ResponElimina
  2. Acabo de veure la seva galeria. ¡Quina meravella!

    ResponElimina
  3. Quan veig aquestes imatges, i altres de semblants pel que fa a la distancia de càmara, sempre tenc la curiositat per saber com ho ha fet a nivell tècnic: si hi era (que m'imagino que no), on estava, si ho veia i disposava de comandament a distancia o simplement era una barrera infrarroja... és a dir el making of.

    En qualsevol cas, les fotos son una maravella.
    Pepo

    ResponElimina
  4. Sencillamente natural, y eso es ......muy difícil!

    ResponElimina
  5. Quina preciositat de fotos! Gràcies per descobrir-me aquest fotògraf! T'enllaço al meu bloc amb el teu permís ; )

    ResponElimina
  6. A priori diré, que m'hauría encantat haver fet qualsevol de les imatges d'en Nick pq sòn espectaculars, en canvi també vull dir que és una llàstima que hagi abusat tant del retoc digital; estem en un punt que ja no saps si el mèrit es de la fotografia en si o bé de la manipulació digital posterior; gran part de les imatges d'en Nick, per no dir totes, sòn tractades amb capes, desenfocs parcials, tractament del color per zones i HDR; òstia, a la vida he vist unes acàcies de fulla tant pàlida que en escala de grisos semblen de color blanc (i no us enganyeu que no està feta com a imatge infrarroja); tampoc he vist mai una imatge frontal d'un elefant amb un desenfoc tant local que només es pot aconseguir amb càmara de banc òptic i així un llarg etc,etc. Només cal que mireu les imatges des d'un punt de vista FOTOGRÂFIC (fotografía= pintar amb llum a través d'una lent i una planxa fotosensible sigui negativa, positiva o en forma de CCD); a partir d'aquí i acceptant el positivat digital com a normal (ja que es tracta de contrast de color i de llums i ombres semblant al procés del positivat analògic) la resta ha de ser considerat com a retoc, no fotografia; per tant davant d'aquestes manipulacions no hauriem de dir que sòn imatges fotogràfiques sinó interpretacions digitals a partir d'una base fotogràfica; la diferència és ben llògica: el mèrit d'una bona fotografía s'aconsegueix en el moment de fer-la i el mèrit de l'altre s'aconsegueix davant d'una pantalla. Ara ja tenim el debat servit;: -On és el límit del retoc per diferenciar un i altre concepte?

    ResponElimina
  7. Aclareixo que no m'agrada el concepte d'interpretació digital, jo em considero fotògraf i no intèrpret. Per a mi la fotografia és un art lliure i molt ample i no hauríem de caure en purismes que l'estrenyin. Penalitzar una obra com la de Brandt per la sospita que està retocada no té massa sentit
    Però si ens centrem en el fotoperiodisme, que és on el retoc desperta passions (crec que el treball de Brandt no és fotoperiodisme) ,
    on són els límits? Ni els mateixos organitzadors del World Press Photo ho ténen clar, sino veieu les bases del concurs del WPP 2010. Han incorporat un article (15) amb una vague referència a la prohibició de les alteracions més enllà de les acceptades pel sector en l'actualitat.

    Per cert, us passo un link d'un fòrum de discussió on el mateix Brandt explica que no desenfoca en Photoshop, i d'altres coses que potser faran que li perdonem la vida

    http://photo.net/medium-format-photography-forum/00ERse

    ResponElimina
  8. He vist les fotos d'animals i m'he emocionat. Després he llegit els comentaris de l'Oscara Rodbag i m'he entristit. Cuàntes raons fa servir per desacreditar la vàlua de les imatges!!. Vols dir que n'hi ha per tant. Hi ha pintors que no pinten amb grafit i olis i són considerats grans artitstes. A ningú se li acut posar-los amb dubte ni dir que no és pintura el que fan. Perquè hem de posar a tothom al mateix calaix. Com diu en Roger Llonch, altra cosa és el fotoperiodisme, on estic d'acord en que no s'ha de manipular ni retocar res. Però per la resta endavant la creativitat i els mitjans. No vull pensar com la guineu, que quan no les pot aconseguir diu que són verdes...
    Una abraçada i enhorabona pel blog.

    ResponElimina
  9. Estic amb tu, Roger. Crec que el treball d'en Brandt no té res a veure amb el fotoperiodisme sinó que s'inscriu en la fotografia més personal, estètica i artística, i per això precisament ja ha entrat en els circuïts de les galeries d'art.
    Sincerament, Òscar, no li veig cap inconvenient a que en Brandt hagi enfocat o desenfocat cada foto per zones, o que enfosqueixi o aclareixi més o menys les imatges. Des del meu punt de vista, són manipulacions poc transcendents que no alteren l'essència de les imatges ni els resten valor.
    Per mi, els límits els marca l'ús que se li doni a la foto. Sota el meu punt de vista, si la foto té un ús informatiu i documental, evidentment el retoc digital és censurable. Però si la foto es mou en terrenys tan personals com l'artístic, crec que el retoc digital no té límits, malgrat que alguns hi posin objeccions.
    Per si sentiu curiositat, jo també he trobat un enllaç on el mateix Brandt explica quines tècniques fotogràfiques i digitals utilitza:

    http://www.bowhaus.com/news/brandt.php4

    ResponElimina
  10. Doncs a mi m'agraden molt. He estat a Tanzània aquest any i se que és molt difícil aconseguir aquestes composicions.
    Felicitats pel blog

    ResponElimina
  11. Francesc, no et posis trist per mi ni pels meus comentaris, jo no vull desacreditar a ningú simplement exposo des d'un punt de vista FOTOGRAFIC les impressionants imatges del sr. Brant; si m'has llegit bé he dit al principi que cada una d'elles em semblen acollonants; dit aixó vull remarcar el que volía dir, que veig que no s'ha entés res de res; Si tu menjes utilitzant plats de plàstic, dius que menjes en plats de petroli? segur que no, oi? Doncs és don prove l'ementat article, de la manipulació del petroli i des d'aquest producte primari segons la manipulació que s'en faci l'anomenarem: pneumàtic, barca, got, portàtil o ratolí i en cap dels casos serà de manera despectiva ni ofensiva sinó DESCRIPTIVA pq tothom sàpiga de què parlem; no parlo ni de millor ni de pitjor, aquí cadescú valorarà pels seus gustos simplement parlo de FOTOGRAFIA i de MANIPULACIÓ. Perdoneu si he ofés a algú, és l'últim que desitjava.

    ResponElimina
  12. Mª Rosa, quan una imatge estava feta amb càmara estenopèica o una imatge d'esports s'havia fet amb autofocus o enfoc manual sempre parlavem de fotografia pq la imatge es feia al moment de fer el "Click"!; la pericia, habilitat o qüalitat era totalment del fotògraf i res més. Ara pregunteu-vos una cosa tots plegats: Si realitzeu un reportatge fotogràfic amb càmara digital i "positiveu" el Raw simplement, creieu que serà el mateix resultat que si portéssiu el vostre reportatge RAW a un retocador professional? Si contesteu que no seria el mateix resultat, qui ha de firmar el reportatge, el fotògraf o bé el retocador? Com podeu veure la "mare" és la mateixa però els fills són ben diferents, un s'ha "parit" al carrer i l'altre a la "incubadora" digital del ordinador. Potser que els i posem diferents noms, no?

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!