7 d’oct. 2009

Previsualitzar abans de fotografiar

© Marc Adamus
Previsualitzar una imatge és molt més que limitar-se a sentir i acceptar de manera inconscient el que hi ha davant els nostres ulls. És anar més enllà del que podem observar directament. És capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen en ell es reuneixen en un tot, i traduir de manera instantània aquesta realitat a l'idioma propi i interior.

Previsualitzar significa analitzar allò que encara no hem percebut des de diferents possibilitats i perspectives: per exemple, buscant l'angle amagat de l'altra banda de la cadira o aquella perspectiva en la qual no havíem caigut i que convertiria una imatge mediocre en una fotografia estupenda. Sense una previsualització analítica, dues fotos realitzades des de posicions de la càmera que estiguessin una a un pas de l'altra bé podrien semblar que estiguessin fetes en planetes diferents.

La previsualització també significa buscar conscientment els extrems d'una situació: el punt més perfecte d'un prat, la mirada més ferotge d'un llop, l'angle més impressionant d'una paret d'escalada, el millor somriure d'un nen... Fixeu-vos en la foto de dalt d'en Marc Adamus, on el fotògraf ha previsualitzat un eix on hi conflueixen els arcs i la figura humana al centre de la imatge del Arches National Park.

Creant imatges de manera activa a partir d'una previsualització, els bons fotògrafs aconsegueixen reflectir la pròpia experiència amb la natura expressant-se des de dins cap a enfora, deixant que flueixi la seva creativitat.

7 comentaris:

  1. Entenc perfectament el que expliques.
    I trobo que em passa una cosa curiosa: Quan tens la cámara al coll es un exercici mental que surt inconscientment. Es si vaig "nu" quan prenc consciència de la previsualització.

    ResponElimina
  2. És el punt d'inflexió de la fotografia, la previsualització. És tenir consciència del que serà la imatge, després de procesada, en el moment d'ajustar la càmera i decidir on, quan i com cal prémer el botó de l'obturador. Sembla que això és fa de manera intuïtiva, però costa anys de crear-la.

    ResponElimina
  3. Gracies per aquest apunt tant encertat, i que pot contribuir tant a aplicar-lo en les nostres captures, com a respectar altres obres.

    ResponElimina
  4. Molt ben explicat. Llegint-ho fins i tot pot semblar que sigui un procés fácil, casi natural...i què difícil que és en realitat...

    Una salutació!

    ResponElimina
  5. Un bon exemple d'això era Galen Rowell. Estava físicament molt en forma i ho aprofitava per millorar moltes de les seves fotografies. Era una recerca molt activa. Potser el millor exemple és la seva famosa foto de l'arc de Sant Martí sobre el palau de Potala. A "Luces de montaña" explica molt bé com la va fer, i coincideix força amb el que ens expliques.

    ResponElimina
  6. Previsualitzar una imatge és una de les parts més divertides de la fotografia.
    Interessant blog.

    ResponElimina
  7. No ens oblidem que en el cas d'en Marc Adamus, el que també fa es procesar divinament les fotos unint varies exposicions i això juntament amb la previsualització o visualització de la fotografía per talq ue sigui diferent i original també és la clau de l'èxit.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!