15 d’oct. 2009

Els excessos en el retoc fotogràfic

Donant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista.

Per si no n’esteu al cas, l’HDR (High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l'ull humà, buscant l'exposició correcta tant a les zones molt il.luminades com a les molt fosques, igual que fa l'iris quan s'adapta a diferents lluminositats. A diferència de l'ull humà, les càmeres fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.

El cert és que a mi, més que realista, la fotografia tractada amb HDR (si no es realitza amb mesura) em sembla força artificial, amb un efecte “harrypoter” poc creïble i irreal (tota una paradoxa, tenint en compte que el que busca l’HDR precisament és donar un aspecte hiperrealista a la imatge). Amb l’HDR, és fàcil que una imatge arribi a ser espectacular encara que originalment sigui mediocre. Així doncs, no és estrany que en plena era digital, alguns fotògrafs estiguin temptats a prendre dreceres per aconseguir un impacte visual a base de retocar les seves imatges de manera ostentosa i poc mesurada.

Personalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i el públic. I tu, què n’opines?

18 comentaris:

  1. "Personalment, crec que tots els fotògrafs de natura i paisatge haurien de compartir la responsabilitat de mostrar les imatges de les veritats de les quals han estat testimonis sense trampa ni cartró, ja que totes les fotografies rellevants que puguem contemplar del món natural impliquen una confiança sagrada entre el fotògraf i el públic."

    Totalment d'acord. El problema es trobar quina és la frontera precisa entre el que és admissible i el que no. S'hauria de treballar en aquest tema. Jo vaig escriure això sobre el que jo faig.

    Els excessos amb el HDR son desagradables però hi ha coses molt pitjors. Molta gent copia i enganxa el que li agrada, posa un reflex que no existeix etc. Mira el que he vist aquest dematí. La fotografia acabarà per morir ?

    ResponElimina
  2. Com a fotògraf conec aquesta tècnica i moltes més. Estic absolutament dacord amb tu en tot el que dius.

    Ara només espere que vosté, com a editora gràfica i responsable d'una publicació, sigui capaç de reconèixer l'engany i discernir entre el que es acceptable i el que no ho es. Perque, amb tot els respectes del món, desgraciadament hi ha molts editors/es que actualment es deixen portar per "l'impacte visual" d'algunes imatges més falses que el cartró. Els bons fotògrafs MAI cauran al parany i els bons editors reconeixen els bons fotògrafs.

    El fotògraf ofereix les imatges que les revistes compren, si actualment es fan aquestes fotografíes es perque realment algú les està pagant i publicant. Esperem que aquelles edicións "autèntiques" no es deixin corrompre i començin a comprar també fotos en HDR.

    ResponElimina
  3. Personalment, crec que el que sol passar és que, en aquests casos, els arbres no deixen veure el bosc. L'excés ve de considerar que tot detall de la imatge és "rellevant" i es perd de vista el conjunt. Una fotografia és una mònada, una única unitat de sentit i no una barreja de "petits sentits" amuntegats. Si això no s'entén passa el que passa.

    ResponElimina
  4. Ho sento, jo sóc de l´escola antiga. Encara faig l´exposició tenint en compte llums, ombres i demés i no que tindré un ordinador "Lourdes".
    Es més, no tinc el privilegi de tenir uns ulls HDR.

    ResponElimina
  5. La tècnica del HDR fa uns 150 anys que es fa servir. Com la gran majoria d'eines de Photoshop. Abans, però, l'habilitat tècnica i l'esforç necessaris ja eren un sedàs que evitava molts excessos. Però n'hi havia d'altres (recordeu la de filtres de degradats i d'estrelletes?). D'aquí a no res els HDR extrems hauran passat de moda i ens faran enrojolir. Però segur que apareixeran noves horterades.

    ResponElimina
  6. Estic d'acord amb tu tot i que jo no renego del retoc perquè dramatitzar les imatges s'ha fet tota la vida sobretot amb el blanc i negre, començant per l'Ansel Adams i acabant amb la gent de Magnum i els grans fotoreporters ( el retocador del Pep Bonet va fer una xerrada al Sonimag foto i ells retoquen Déu ni do les imatges ) La qüestió segons el meu parer és el gust. Hi ha retocs bonics i justificats i hi ha horterades.
    No vull ferir susceptibilitats, però què us sembla la imatge guanyadora dels Lux en categoria de paisatge d'enguany? : http://www.afpe.pro/blog/premios-lux/wp-content/uploads/2009/10/EXPOLUX2009-PN-JosuIzarra.jpg

    També s'ha de tenir en compte de quin tipus de fotografia es tracta: Un reportatge de fauna acceptarà un grau de retoc menor que una peça artística.

    ResponElimina
  7. Si la fotografia és la imatge d'un instant, l'HDR és l'antifotografia.

    La superposició de fotografies exposades de manera diferent és limitativa perquè els subjectes han de ser inmòbils. A més, com diuen abans, moltes vegades està tan forçada que és una horterada. És la hipèrbole de la imatge, convertir la fotografia en il·lustració, la falsa salvació per a les fotografies mediocres.

    ResponElimina
  8. Jo no hi veig cap problema en fer servir qualsevol tècnica, sigui quina sigui, digital o no, per tal d'obtenir el resultat que es busca. És cert que l'HDR mal usat és horrible i, sobre tot, repetitiu. Però també és cert que fent-ne un bon ús es poden obtenir molt bones fotos. O és que quan es fa servir un filtre òptic amb un degradat neutre per poder obtenir llum en unes ombres que de l'altra manera no sortirien també s'està fent "trampa"?

    Les tècniques no són dolentes, en qualsevol cas, qui seria dolent, seria el resultat.

    ResponElimina
  9. nerunoises16/10/09 22:36

    Em sembla sorprenent la visió extremadament romàntica de certs fotografs que comenten en aquest blog. Menysprear la tècnica de l'HDR pel simple fet que s'ha popularitzat entre els aficionats de la fotografia i tatxar-la de "antifotografia", "horterada", "desagradable",... em sembla que és una forma de voler despreciar una formula que democratitza encara més el nivell fotogràfic. La realitat és més que simple, l'HDR és una moda més, un nou estil de tractament fotogràfic, igual que va ser un nou estil l'arquitectura barroca en el seu moment, l'art decó o el jazz... També cal saber valorar la tècnica de l'HDR segons l'us que se li doni i el grau en que es treballi. La revista Esquire ens brinda amb uns retrats HDR hiperrealistes i espectaculars per a les seves portades igual que la fotografa Jill Greenberg. En els casos de les fotos de paissatges podem aconseguir un nivell de detall molt més elevat del que s'assolia fins ara. A l'anterior post d'aquest blog la Maria Rosa ens recomenava un fotograf que treballava les fotografies de paissatges en HDR i la magia que desprenien les seves imatges l'assolia gràcies a aquest sistema i a l'esponja del photoshop que tot ho satura. Crec que amb un us moderat i amb un bon plantejament, el sistema HDR ens durà a un nou concepte de fotografia que encara desconeixem igual que ho va ser la fotografia en color, la digital i la informàtica amb els programes de retoc fotogràfic. Gràcies per aquest post tan interessant Maria Rosa, és un plaer poder analitzar el món de la fotografia de les teves mans.

    ResponElimina
  10. nerunoises,

    no es tracta d´una visió romàntica. Els retrats d´Esquire es retoquen per tenir aquest efecte partint d´una gran foto. El problema del HDR es que es resta importància a la captura de la foto i fotos mediocres amb HDR son horterades pitjors encara. En resum i la frase no es meva:

    “Todo el mundo se pone de los nervios cuando afirmo mi convicción que, con la fotografía digital, cada vez hay más personas que toman fotos y cada vez hay menos fotógrafos”. Jean François Leroy

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Bé, sempre serà millor ser un romàntic que acceptar qualsevol cosa en defensa de la modernitat. Comparar l'HDR amb el jazz és com comparar un maó amb el Taj Mahal.

    ResponElimina
  13. Jo no sóc partidari de retocar massa les fotografíes, nivells, una mica les corves i poc més...però no deixa de ser una decissió personal, tan vàlida com el que realitza retocs molt més agressius...jo crec que el límit l'ha de possar cadascú, però sent conscient en tot moment del tipus de fotografia que estàs fent (o vols arribar a fer...). Si es retoca molt una imatge, buscant un impacte visual concret, perfecte, però tenint en compte que potser aquest tipus de fotografia no seria adequada documentar la "realitat" (posso realitat entre cometes perqué parlar de la realitat" es com a poc agosarat, i qué és realitat y que no seria tema de debat...). No es el mateix la fotografia amb aspiracions artístiques que la fotografia més social, tot i que no tenen perqué anar per separat...es un tema complicat. Tot i això, em decanto per les fotos poc retocades, que s'han treballat just abans d'apretar el botó de l'obturador...

    ResponElimina
  14. Hola a tots. Dispenseu que el meu comentari el faci amb retard, però és que vaig de bòlit 8-( Intentaré contestar-vos a tots:
    - Frikosal -> Bon article el que vas escriure en el teu bloc! Em sembla estupenda la declaració de principis que hi fas, defensant una fotografia honesta i sincera. Alguns comentaris al teu post són sensacionals i crec que aporten molt més del que jo he plantejat en el meu article. Per tant, us recomano vivament la seva lectura.
    - Adrià -> Els editors gràfics estan determinats en la seva feina pel tipus de publicació on treballen i les exigències fotogràfiques que se'ls plantegen. No és el mateix treballar per una revista de moda o d'interiorisme (on el retoc fotogràfic és el rei) que per un diari. Per exemple, el retoc HDR ja l'estan utilitzant publicacions com Esquire (tal i com ha indicat nerunoises en el seu comentari), amb resultats molt efectistes, que és el que a ells els interessa. Tot depèn de la publicació i contra això no hi tenim res a fer. A més, els editors gràfics no tenim un poder de decisió absolut respecte el discurs visual de la nostra publicació. En la meva revista, on la fotografia de natura i paisatge hi té un paper molt destacat, la meva capacitat de decisió és força alta, no em puc pas queixar, però conec altres editors gràfics que només són mers documentalistes.
    - Cistella de llum -> en general, penso que els retocs més agoserats es fan per corregir l'escassa perícia del fotògraf.
    - Rafa Pérez -> aquesta és la diferència entre els fotògrafs que, com tu, tenen ofici, dominen la llum i la composició i són capaços de treure profit als recursos de la seva càmera en el moment de capturar la foto, i els que no en saben i necessiten utilitzar altres recursos digitals per aconseguir allò que imaginen. I quina gran veritat el que diu el Jean François Leroy!
    - Isidre Santacreu, Roger, Òscar Garcia, Niteclub i nerunoises -> estic d'acord amb l'Isidre i el Roger en què el retoc fotogràfic sempre ha existit. Només cal pensar en l'Eugene Smith i en les vegades en què va il·luminar amb reserves determinades zones de les seves fotos per dirigir la mirada de l'espectador. O en com va retocar la mirada de la noia que vetllava un difunt perquè, en prémer l'obturador, la noia mirava directament a la càmera i a ell li va semblar que estaria més bé que mirés al mort. La qüestió per mi no és tant si el retoc és bonic o és una horterada, sinó quin tipus de fotografia estem fent i quin ús tindrà. És una foto conceptual, publicitària, de moda? Doncs endavant amb el retoc més creatiu, perquè el que s'espera d'aquestes imatges no és precisament la realitat més fidel. És una foto documental, testimonial? (per mi, la fotografia de paisatge i natura ho és). Doncs, aleshores, les fotos només haurien de tenir, si hi calgués, una correcció de nivells i poc més.
    Per descomptat, moltíssimes gràcies a tots pel sucós debat.

    ResponElimina
  15. la verdad es que estoy totalmente en contra de todo lo que sea retocar las fotografias,sobre todo si son de profesionales.no se trata solo de aclarar zonas oscuras,ya que las editoriales compran lo que realmente van a vender.yo estube suscrito durante años a una prestigiosa revista de viajes y deje de hacerlo porque,en menos de un año,les pille 3 montajes.ponian una luna llena donde no la habia.imagino que para "llenar" el cielo.ciertamente,quedaba muy bonito..PERO PARA QUE LA LUNA LLENA ESTE FUERA,EL SOL DEBE HABERSE METIDO.CREO QUE SE ESTA PERDIENDO EL ARTE VERDADERO DE LA FOTOGRAFIA,ESE QUE TE HACE IR UN DIA TRAS OTRO HASTA QUE ENCUENTRAS LA LUZ EXACTA PARA TENER UNA BUENA FOTO.ES MAS COMODO IR,HACER LA FOTO,VOLVER A CASA Y AQUI,COMO NO PASO NI FRIO NI CALOR NI ME PICAN LOS MOSQUITOS,ME SIENTO FRENTE AL ORDENADOR A RETOCAR MI TRABAJO,VENDERLO Y SEGURO QUE HABRA ALGUN PARDILLO QUE CUANDO LO VEA PUBLICADO,COMPRE LA REVISTA.EL PROBLEMA VIENE CUANDO VAS A ESE LUGAR TAN MARAVILLOSO QUE VISTE EN ESA REVISTA Y TE ENCUENTRAS QUE NO ERA ASI.YO A TODO ESTO DEL RETOQUE FOTOGRAFICO LO LLAMO "PROSTITUCION DE IMAGEN",YA QUE NOS OFRECEN ALGO QUE NO ES REAL.

    ResponElimina
  16. M'agradaria que us llegiu una entrevista amb Guillermo Luijk. Molts el podeu conèixer per ser un dels fotògrafs espanyols que més en sap (crec) de HDR.

    http://www.xatakafoto.com/entrevistas/fotografos-como-tu-guillermo-luijk

    Diu una cosa que comparteixo 100%.

    "Si una fotografía se sustenta únicamente en un procesado “espectacular” pero está vacía de contenido y calidad, solo un observador no entrenado caerá en la trampa de considerarla una buena fotografía, y además será solo cuestión de tiempo que el aprendizaje le saque de su error."

    Per cert, la seva web http://www.guillermoluijk.com/

    ResponElimina
  17. Jo penso que la fotografia, com qualsevol altre tipus d'art, el que busca és crear sensacions, provocar, no deixar indiferent a l'espectador. Com a art és subjectiva; i ho és des del mateix instant en que decidim quin és l'enquadrament, la velocitat d'obturador o el diafragma. També ho era quan no disposavem de l'ordinador i dels programes actuals i utilitzaven filtres, tipus de paper, temps o temperatures de revelat. Ho és quan de manera voluntària utilitzem el blanc i negre ( jo no he vist mai cap paissatge que de manera natural sigui en blanc i negre). Per tant, el que actualment tenim entre mans jo és més que una eina més actual que facilita la feina.

    Ara bé, penso que hem de distingir entre la fotografia documental, que ha de ser el més fidel possible a la realitat i la fotografia conceptuada només com a art. També hem d'apendre a distingir entre el bon gust en el resultat final i la "horterada"; en definitiva, entre una bona imatge i una de no tan bona, tal i com passava abans.

    De vegades, quan n'he fet aquesta pregunta que aquí fa la Maria Rosa, em trasllado a les sensacions que tinc quan veig una pel.lícua de cinema i també allà hi trobo recursos que utilitza el director per tal de fer sentir determinades sensacions i tambè allà les trobo, en ocasions, justificades.

    Tot té un límit i cada cas serà jutjat per tots els espectadors, però no crec en la condemna general dels retocs per ordinador.

    ResponElimina
  18. Personalment, no m'agrada l'hdr en paisatgisme. És un substitut dels coneixements que ha de tenir un fotògraf al moment de la presa, de l'ús de la tècnica in situ, de la paciència per a esperar els esdeveniments, del coneixement que cal per preveure la llum, del talent que requereix resoldre el nombre infinit de paràmetres que de manera inconscient e inmediata ha de resoldre el fotògraf. Crear imatges espectaculars (i de forma regular) sense utilitzar HDR és difícil. Amb l'HDR i una mica de pràctica, gairebé tothom ho pot fer.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!