8 de set. 2009

El geni fugaç de Francesca Woodman


La fotògrafa Francesca Woodman només tenia 23 anys quan el 1981 es va suïcidar saltant de la finestra del seu apartament a Nova York. El seu llegat és una obra de 800 fotos d'una intensitat tan extraordinària que amb la seva mort Woodman es va convertir en un mite i una fotògrafa de culte.

Ara, si aneu a Madrid, teniu l'oportunitat de veure'n una exposició a La Fàbrica Galeria. La mostra està formada per 15 fotografies en blanc i negre i la projecció d’un video que mostra com l’artista prepara algunes de les seves fotos, en un exemple de procés creatiu.

L'obra de Woodman (Denver, 1958-Nova York, 1981) està centrada preferentment en el seu propi cos, habitualment nu. Les imatges, misterioses i de caràcter autobiogràfic, retraten la soledat, l'oblit i el pas del temps.

Va realitzar els seus primers treballs quan només tenia 13 anys, adoptant un estil propi característic, en blanc i negre i format quadrat. Més tard, es va identificar amb el surrealisme i el futurisme per a retratar la decadència, manifesta en les parets nues i els objectes antics que també van començar a poblar els seus treballs i que conformen uns ambients buits, durs i opressius.

Li fascinava la forma en què la fotografia pot distorsionar l’aparença del cos humà fins a fer-lo semblar una aparició, etèria i indefinida. Tot i que ella apareix sempre a les seves fotos, mai sembla que hi estigui present. La seva obra expressa intimitat, desassossec, por i angoixa, sempre indagant l'absència del cos.

Francesca Woodman només va realitzar dues úniques exposicions individuals, les dues a Roma. A la seva tornada a Nova York es va embarcar en projectes més ambiciosos, incloent-hi el disseny de noves exposicions i de diversos llibres sobre la seva obra, que suma unes 800 fotos. Tot i així, va morir el 1981 amb 23 anys saltant de la finestra del seu apartament. Aquell dia va néixer una llegenda i una figura de culte.

L'exposició de La Fábrica romandrà oberta fins al 24 octubre 2009, al carrer Alameda, 9. Si heu de viatjar a Madrid, jo no me la perdria.

4 comentaris:

  1. Amen.

    Una fotógrafa de capçalera per a mi.Els seus autorretrats continuen sent rabiosament moderns, insuperats.

    El format quadrat el donava la càmera que feia servir, suposo que una Rolleiflex de format mitjà, una càmera que, en les seves succesives reencarnacions, es feia servir molt habitualment des dels anys 30.

    Me'n recordo que, fa uns quants anys, a l'Hospitalet es va fer una expo de la Woodman força més nombrosa que la de Madrid. Llàstima que no la veiem més sovint.

    ResponElimina
  2. en un exercici de sinceritat, he de dir que Woodman no te un estil fotogràfic que hem cridi gaire l'atenció. Jo m'identifico més amb Elliot Erwitt, un estil més humorístic. Ja se que son nit i día. Sigui com sigui, l'obra de Francesca Woodman es recomanable per a qualsevol fotógraf que vulgui expandir la seva visió.

    ResponElimina
  3. Una exposició totalment recomanable, fa temps que estic interessat pel treball de Woodman.
    Gracies per la publicació.

    ResponElimina
  4. Tens raó, Òscar. Fa uns anys la Tecla Sala de l'Hospitalet va fer una expo de Francesca Woodman que em va impressionar molt. Així que recomano la de Madrid. Llàstima que només siguin 15 fotos només...
    Adrià, a mi també m'encanta l'Elliot Erwitt, però és clar, és un fotògraf absolutament diferent que no té res a veure amb la Woodman. Ojalà aviat algú organitzi alguna expo d'aquest gran fotògraf!
    Manel, ja em contaràs com és que t'interessa tan el treball de la Woodman, eh?
    Petons!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!