4 d’abr. 2009

Els poemes visuals més inspirats de Rafa Badia

Estic segura que la majoria dels fotògrafs que han passat per les escoles de fotografia barcelonines en els darrers anys han estat alumnes seus. També quasi tots els professionals especialitzats en la fotografia de viatges el coneixen prou bé, doncs durant molts anys ha estat editor gràfic de les revistes Descobrir Catalunya, Altaïr, Viatges National Geographic, del suplement de viatges de El País i de El País Aguilar. M'estic referint al Rafa Badia, un apassionat de la fotografia amb majúscules.

I és que, a banda de la seva activitat docent i editorial, Badia s'ha consagrat en cos i ànima a la realització d'un gran fresc en color de la Barcelona més popular i humana. Un projecte de llarg recorregut, fet amb temps, on Badia ha adoptat el ritme ideal per a captar l'evolució de l'espai urbà barceloní fotografiant escenes de la vida quotidiana amb la ciutat de Barcelona com a teló de fons.

Des de fa 14 anys, acompanyat sempre de la seva càmera analògica Nikon FM2 i un objectiu de 50 mm, Badia passeja pel centre de la ciutat i fotografia tot allò que li crida l'atenció i el sorprèn: aparadors de botigues, maniquís, terrasses de cafès, grafitis, anuncis publicitaris, objectes abandonats al carrer... La llum i la gent, però, són els elements determinants de la seva obra, la seva gran obsessió, allò que més l'emociona i motiva a prémer l'obturador.

El Rafa Badia no transgredeix ni denuncia, ni tan sols produeix una obra propera a cap moda, ni experimenta amb les noves tecnologies. El seu treball s'inscriu dins el documentalisme més intimista i subjectiu, aquell que ofereix imatges tretes de la realitat quotidiana tamisada per la subjectivitat d'una mirada que sap triar allò que és anecdòtic i senzill, però alhora excepcional. Es tracta d'una fotografia pura, que segueix la tradició de la fotografia parisenca de postguerra i la fotografia de carrer americana dels anys 60, feta de moments senzills immortalitzats per aquest fotògraf tan sensible al vincle que uneix secretament les persones amb el paisatge.

El resultat d'aquest treball excepcional (una selecció d'unes 2.000 diapositives d'un total de 20.000) és una obra molt poètica, on cada imatge és com una estrofa en una col·lecció de poemes visuals. I és que el Rafa Badia, a més de fer fotos, també escriu poesia. “Els meus poemes són molt fotogràfics i les meves fotografies, molt poètiques", assegura. No és estrany, doncs, que estigui a punt de publicar un llibre amb 80 de les seves fotos acompanyades de 80 poemes escrits per ell mateix que es titularà, com no podia ser d'una altra manera, 'A Barcelona'.

7 comentaris:

  1. oleeeeeee ese Rafaaaaaa

    ResponElimina
  2. El Rafa és bon fotògraf, bon poeta i bona persona. Per cert, també va ser editor gràfic de la desapareguda revista Península (una aventura editorial apassionant).

    ResponElimina
  3. Gràcies per afegir més informació a l'article, company.
    Estic d'acord en què el Rafa és les tres coses alhora (bon fotògraf, poeta i persona), però estic segura que no podria ser les dues primeres sense l'última. Com diu el Tino Soriano, per ser un bon fotògraf cal ser una bona persona!

    ResponElimina
  4. Ha estat un plaer descubrir el teu blog, l'afegeixo al meu lector de feeds per no perdre'm el que vaigis explicant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Moltes gracies Maria Rosa.
    Amb el teu permís he afegit les actualitzacions de "Enfocant" a la columna lateral de "ManelBlog" a l'apartat "ENLLAÇAN AMB AQUEST BLOG".
    Estic segur que descobriré coses molt interessants amb les teves publicacions.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gracias por tu blog!! Muy interesante!!

    Este martes próximo tengo a Rafa como profesor en el posgrado de fotoperiodismo de la UAB. Ya os contaré!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!