17 de nov. 2008

El geni fotogràfic d'un jubilat


Aquest és un cas curiós: un home que s’havia passat tota la vida venent làmpares a la botiga familiar de Marsella i que pràcticament mai no havia fet una foto, es jubila als 65 anys i es converteix en un fotògraf de culte per a galeristes i museus d'arreu del món.
Amb unes tisores, paper, cola i poc més, Gilbert Garcin (Marsella, 1929), que així és com es diu el nostre home, construeix unes artesanes però efectistes escenografies que recorden el cinema de Méliês, i es fotografia a si mateix per reflexionar sobre qüestions com el destí, la prudència, l’absènsia, la vanitat i, en definitiva, la condició humana. La seva obra, que ja té 15 anys, conforma una mena de autobiografia fictícia i surreal, plena de poesia. La imaginació en estat pur!

2 comentaris:

  1. És un exmple clar que no hi ha edats físiques, sinó mentals, i que mai és massa tard per fer quelcom.

    Té un aire inspirador a Dalí, en certes fotocomposicions.

    Isaac Freijo.

    ResponElimina
  2. Ei! quina sorpresa! no en sabia res d'aquest nou blog! fa molt bona pinta, felicitats, el tindré als meus rss!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!