11 de març 2017

Posant al límit l'OM-D E-M1 Mark II després de desactivar-ne la reducció de soroll

La Llum Zodiacal, Venus i la Via Làctia sobre l'ermita de la Pertusa al Montsec.
Fa uns dies vaig posar al límit la nova Olympus OM-D E-M1 Mark II amb aquesta panoràmica de 8 fotos verticals que vaig realitzar al Montsec. Per poder capturar la meravellosa però tènue Llum Zodiacal (aquesta resplendor que envolta al brillant planeta Venus, a l'esquerra de l'ermita de la Pertusa) vaig haver d'augmentar la sensibilitat del sensor a 6400 ISO, amb el consegüent increment del soroll digital.

Tot i que la càmera ofereix dues possibilitats per reduir-lo (la reducció de soroll per l'amplificació del senyal a sensibilitats altes i la reducció per llarga exposició), vaig decidir desactivar-les per poder prendre les vuit fotografies d'un minut cadascuna de manera consecutiva, sense perdre ni un segon i evitar que just després de cada dispar, la càmera prengués una altra foto d'idèntica durada sense obrir l'obturador per restar els píxels de soroll al RAW final.

La reducció de soroll per llarga exposició és una gran eina perquè una foto nocturna quedi nítida i espectacular (i en això, l'OM-D EM-1 Mark II actua de manera impecable), però per a una panoràmica de 8 fotos consecutives, deixar activada l'opció podia suposar un problema a l'hora de fer encaixar les estrelles: com el dark frame (el segon dispar després de la presa) duplica tots els temps de captura, era molt probable que les estrelles d'una presa i la següent no haguessin quadrat unes amb les altres.

Sense la duplicació de dispars, aconseguir que les estrelles encaixessin va ser fàcil. I el soroll? Doncs tot i que l'aparició del soroll era inevitable (recordeu que hem disparat a 6400 ISO!), després d'aplicar en el revelat dels RAW el reductor de soroll Dfine 2 de la Nik Collection, el resultat final és molt més que digne, no creieu?

A l'Olympus Perspective Playground, a més d'un munt de tallers i conferències sobre fotografia (fins i tot per a nens!), teniu a la vostra disposició 300 càmeres carregades amb una targeta de 8 GB perquè pugueu provar-les, imprimir les vostres còpies i llevároslas a casa. Totes les activitats són gratuïtes, només cal inscriure-s'hi. El muntatge al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que durarà fins el 5 d'abril, és espectacular, us ho asseguro!

15 de set. 2016

L'aventura d'un nen a la recerca de set animals en perill d'extinció, primera pel·lícula del fotògraf Andoni Canela


Un cant a la natura i la seva conservació, bell, commovedor, tendre, divertit i, sobretot, molt molt molt inspirador. Així és la primera pel·lícula del fotògraf Andoni Canela, El viatge d'Unai, l'estrena de la qual vaig tenir l'oportunitat de gaudir a Barcelona. Un documental en què destaquen, sobretot, la veu en off del propi Unai Canela explicant les seves peripècies pels cinc continents (increïble pensar que només té 12 anys. Crec que molts adults serien incapaços de manifestar-se amb la maduresa i emoció amb què ell s'expressa); l'espontaneïtat infantil de l'encantadora Amaia, i les sorprenents imatges d'Andoni, especialment les dels últims elefants del desert africà o les de l'atac d'un puma a un guanac a Xile.


Si teniu nens, porteu-los al cinema a veure la peli. Divendres 16, al cinema Meliés de Barcelona, ​​i després cada dia, del 16 al 22 de setembre inclòs. Els encantarà.

21 de maig 2016

Albert Einstein: "Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys"

Fa uns dies, mentre realitzava un reportatge fotogràfic per la revista Descobrir sobre apicultura a les Muntanyes de Prades, vaig tenir l'oportunitat de conèixer de prop a les humils i meravelloses abelles i ser conscient del desastre que suposaria que desapareguessin del nostre planeta, cosa que pot ocórrer si no hi posem remei a temps.

Les abelles, a més de fabricar mel, pol·linitzen el que mengem. El valor de la pol·linització és incommensurable, ja que permet la fecundació de plantes i cultius, i el més increïble és que és un servei ecològic gratuït que ens regalen aquests insectes.

Des de fa anys les abelles estan desapareixent. Són moltes les amenaces a què s'enfronten: el canvi climàtic, plaguicides, pèrdua d'hàbitat... No obstant això, la vespa asiàtica, un depredador que cada dia és capaç de liquidar 50 abelles, constitueix ara mateix un dels més seriosos perills.

El paper que juguen les abelles a la natura no té preu i són innombrables els beneficis que aporten perquè la vida segueixi existint al nostre planeta. Sense abelles, ves a saber quants aliments que consumim no es produirien. És per això pel que la frase atribuïda a Einstein "si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida", resulta tremendament inquietant. Jo, des d'ara, prometo fer de salvavides quan vegi que un d'aquests insectes està per ofegar-se a la piscina i deixaré a la meva terrassa un atuell amb aigua i sucre per ajudar que les abelles puguin "recarregar" energies i continuar amb el seu treball.

La foto me la va fer el meu company de vida i fotos Magí Sanjosé Reverté, amb qui vaig fer el reportatge i que també caminava embolicat en un núvol d'abelles.

11 de des. 2015

Víctor Puig i Rafa Badia, dos bons amics, autors de dos bons llibres


Diu una frase cèlebre que els bons amics són com els bons llibres. Tinc l'enorma fortuna que dos dels meus millors amics, a més els escriuen i produeixen. Ahir, el meu estimat Víctor Puig va presentar el seu Social Media: 250 casos prácticos para diseñar tu estrategia en las Redes Sociales, un complet manual ple d'idees, consells i casos pràctics per a tots aquells que vulguin treure partit a Facebook i aquestes coses.

Víctor Puig, durant la presentació del seu llibre a Barcelona. Foto: Pepe Tomé.

I avui, la meva ànima bessona Rafa Badia ha presentat a l'escola GrisArt -de la qual n'és professor- el seu sentit poemari visual Barcelona Blues, un llibre fotogràfic amb aromes de carrer i referències a Saul Leiter.

L'escola GrisArt estava de gom a gom durant la presentació del llibre de Rafa Badia. © Maria Rosa Vila

Les dues obres són molt diferents, però tenen un origen comú: són producte de dues ments inquietes, erudites i privilegiades que els agrada compartir el millor de si mateixes. Els dos fa 25 anys que ho vénen fent amb mi. Per això us recomano vivament que aprofiteu l'oportunitat de fer-vos amb un exemplar de cada autor. Perquè la felicitat està en els bons llibres, en compartir i en els bons amics!

17 de nov. 2015

Fent de robot a 'Fúria digital', el nou curtmetratge de Siqui Sánchez



No puc dir que els camins pels que em porta la meva incipient carrera cinematogràfica no siguin ben variats: d'esposa de militar franquista a 13 dies d'octubre, la pel·lícula de Carlos Marques-Marcet sobre els darrers dies de la vida del president de la Generalitat Lluís Companys, a ciborg del futur en el nou curtmetratge de l'inquiet fotògraf Siqui Sánchez Furia Digital, the Movie.

A l'esquerra, servidora interpretant un robot futurista de carn i ossos. A la dreta, com a esposa del 'militar' Magí Sanjosé.

L'argument del curt és el següent: en un futur proper, un robot és enviat a l'any 2015 amb ordres de desactivar la xarxa social Instagram abans que sigui massa tard. L'escollit és un fotògraf en hores baixes. La seva missió, salvar la fotografia professional de la ruïna. No obstant això, la seva dura vida d'autònom té massa comptes pendents i les seves prioritats resultaran ser unes altres...

Basat en fets reals, el fotògraf Rafa Pérez broda el paper de fotògraf venjatiu, mentre que a mi em podreu veure actuant com un robot. La veritat és que el resultat final s'assembla més a un tráiler que no un curtmetratge, amb la qual cosa et quedes amb les ganes de veure'n la pel·lícula sencera. Tan de bo el Siqui s'animi a produir-la. La diversió està assegurada!